La primera vegada que vaig fer un sabó de colors

Encara guardo la foto d'aquell dia. Un sabó amb vetes blaves damunt d'un fons crema, tallat a mà, una mica tort. Era el gener de 2016 i era la primera vegada que provava de fer colors dins d'un sabó.

No em va sortir com volia. Però va ser la primera vegada que vaig entendre què estava fent.

Abans dels colors hi ha la traça

Quan fas sabó en fred, hi ha un moment que es diu la traça: el punt en què la barreja d'olis i sosa comença a espessir i, si hi deixes caure una mica de massa amb la cullera, en queda el rastre a la superfície uns segons abans de desaparèixer.

Aquest moment ho decideix tot. Si vas massa d'hora, els colors es barregen i queda tot d'un to. Si vas massa tard, la massa és tan espessa que no pots dibuixar-hi res.

Per a aquella primera prova vaig buscar una traça líquida: vaig combinar olis vegetals i mantegues perquè la massa trigués més a espessir i em donés temps de treballar-hi.

El color no era el més important

Aquell dia no vaig pensar gaire en l'aroma. Vaig posar lavanda i taronja perquè em van semblar bé juntes, i prou. El que m'interessava era la tècnica.

I això és una cosa que he après amb els anys: quan proves una cosa nova, prova una sola cosa. Si aquell dia hagués volgut estrenar alhora una fórmula nova, un color nou i una aroma nova, no hauria sabut què havia funcionat i què no.

El resultat

Vaig quedar bastant contenta, però sabia que es podia millorar molt. I això és exactament el que ha passat des de llavors: cada tanda em surt una mica millor que l'anterior, i encara ara em surten coses que no esperava.

Els que faig ara els trobaràs a la col·lecciód'higiene natural.

Gairebé nou anys després

El 2025 vaig rebre el carnet d’artesana professional. Quan el vaig tenir a les mans vaig pensar, inevitablement, en aquells primers sabons.

No perquè ara tot em surti sempre bé —encara faig proves i encara hi ha tandes que em sorprenen—, sinó perquè darrere d’aquell carnet hi ha gairebé deu anys d’aprendre fent.

Potser aquesta és la part que més m’agrada de l’ofici: sempre queda alguna cosa per descobrir.

 

Tots els sabons que trobaràs a la botiga han passat per aquest camí: una primera prova que no va sortir del tot bé, i moltes tandes després. Es fan un a un a l'obrador, en petits lots, i cada peça porta les marques de com s'ha fet.